L'orquestra simfònica és una agrupació instrumental musical formada per un gran nombre d'instruments de les diferents famílies: corda, vent fusta, vent metall i percussió.
La figura del director és l'encarregada de coordinar i dirigir les interpretacions musicals.
La quantitat d'instrumentistes necessaris per constituir una orquestra va anar augmentant amb el pas dels anys, a causa de l'aparició de nous instruments i a les millores tècniques d'alguns altres.
El grup més nombrós en l'orquestra és el dels instruments de corda fregada. El violinista situat en la primera fila, a l'esquerra del director, és el concertino, que s'encarrega d'exectuar els passatges solistes i, a més, és l'intermediari entre l'orquestra i el director.
Mira aquestst videos sobre els instruments de l'orquestra i després pinta'ls al teu full amb el mateix color de la seva familia com surten en els videos.
Atent a l'explicació dels instruments de l'orquestra que fa Jaime Altozano:
Benjamin Britten va compondre aquesta obra l'any 1946 amb un propòsit educatiu molt clar: ajudar els joves a conèixer millor els instruments d'una orquestra i aprendre a distingir-ne el so. La peça va ser encarregada pel govern britànic per a una pel·lícula educativa dirigida als estudiants.
🎺 A través d'un tema principal extret de l'obra del compositor Barroc Henry Purcell, Britten ens porta per un viatge fascinant per cada secció de l'orquestra: corda, vent-fusta, vent-metall i percussió, donant protagonisme a cada instrument perquè els escoltem clarament.
Leroy Anderson, un compositor nord-americà conegut per les seves obres plenes d'enginy i originalitat, va sorprendre el món el 1950 amb una peça molt peculiar: The Typewriter.
Aquesta composició utilitza una màquina d'escriure com a instrument solista, amb el característic "clic-clic-ding!" del carro en moviment i la campaneta. La peça captura perfectament l'energia frenètica d'una oficina dels anys cinquanta i converteix un objecte quotidià en protagonista musical.
Anderson va crear aquesta obra amb la intenció de fer riure i demostrar que qualsevol so pot ser música si es tracta amb creativitat. Encara avui és una de les composicions més divertides i sorprenents del repertori orquestral.
Què us sembla la idea d'incorporar objectes quotidians com instruments musicals? Teniu algun altre exemple curiós?
