TALLERS MUSICALS: CLARINETS PLAYERS

Aquest mes, els més petits de l’escola han tingut l’oportunitat de gaudir d’un espectacle ple de música i emoció gràcies al quartet Clarinens! Ha estat una experiència immersiva on el so dels clarinets ha captivat infants i mestres per igual.

L’audició ha estat un viatge sonor ple de sorpreses: entre pastanagues gegants, llums de colors i melodies engrescadores, els petits han descobert el clarinet, un instrument de vent amb una sonoritat màgica. A través de les peces interpretades, han viscut la música d’una manera propera i sensorial, connectant amb ella d’una forma única i especial.

Les mestres han quedat encantades amb l’experiència, però sens dubte, els infants han estat els grans protagonistes del matí. L’entusiasme i la il·lusió que han mostrat ens fan pensar que aquesta no serà l’última vegada que gaudim d’un espectacle així!

Volem donar les gràcies a @audicionsescolars per acostar-nos la música en viu i fer que cada concert sigui una experiència inoblidable per als nostres alumnes. Fins a la pròxima!

HIMNE DE L'ESCOLA

Durant els tallers de la Setmana Cultural, l’alumnat ha estat treballant de valent per aprendre i preparar l’Himne de l’Escola.

La lletra de la cançó ha estat creada a partir de tota la informació, idees i sentiments que ens van aportar els nois i noies de 6è, i el resultat és una cançó que parla de qui som com a escola i tot allò que compartim.

A partir d’avui ja la podeu escoltar i cantar des de casa!
Us animem a posar-la ben fort i gaudir-la en família!

I això no s’acaba aquí… Ben aviat ens visitarà en Quim Vila, que ens ajudarà a fer la gravació oficial de l’himne! Serà una jornada molt especial que segur que recordarem sempre.

ÀUDIO

PERCUSSIÓ DIA DE LA DONA

 Avui us comparteixo una iniciativa molt especial que hem preparat des del Seminari de Música de Montcada i Reixac i Santa Perpètua, amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Aquesta vegada, hem volgut fer sentir la nostra veu a través del cos i la música, organitzant una activitat conjunta amb una mirada de perspectiva de gènere.

Durant aquestes setmanes, a les nostres escoles, l'alumnat ha estat treballant la cançó "Un món més real", de la cantata de La Clika, aprofitant la seva lletra per reflexionar plegats sobre la igualtat de gènere, el respecte i la necessitat de construir un món més just i igualitari per a tothom.

La culminació d'aquest treball va arribar divendres 7 de març, quan tot l'alumnat es va reunir al gimnàs de l'escola per interpretar de manera conjunta la coreografia de percussió corporal, creada col·laborativament pels especialistes de música que participem en el seminari. 

Ens fa molta il·lusió veure com la música es converteix en un llenguatge comú que ens uneix per reivindicar valors com la igualtat i el respecte. 

Així d'espectacular ens va sortir:

Si voleu el video de tutorial, cliqueu aquí.

TEMPS D'UKELELE A CINQUÈ

Aquest trimestre, a cinquè hem agafat els ukeleles i ens hem animat amb una adaptació d’un tema mític de Queen. Sí, sí... We will rock you, però amb el toc del mètode ukelele ukelelà!: Play your ukulele!.

Hem començat tocant només amb un acord, el La menor (Am). És tan senzill que només cal posar un dit! La veritat és que l’ukelele ens ho posa molt fàcil!

Però no ens hem quedat aquí... Hem dividit la classe en tres grups: uns fan  l’acompanyament amb l’acord de La menor, i un segon grup toca la melodia, cantant i tocant el nostre Play your ukulele!. i un tercenr grup ha començat a improvisar amb les notes de l'escala pentatònica. Podeu veure en el video com es coordinen i com sona tot plegat!

Amb la cançó L’Ukelele loco! una adaptació molt especial del conegut Mariachi loco, una cumbia mexicana plena d’energia,  hem practicat acords bessons i ens ho hem passat genial tocant amb les nostres parelles i contraparelles. A més hem acabat drets movent el cos i ballant amb els companys!. El moviment ajuda a seguir el ritme, a interioritzar el compàs i, sobretot, a gaudir encara més de la música. Tocar i ballar alhora? Sí, i els encanta!

Ballant i rasguejant se'ns passa l'estona volant ! Mireu, mireu:

L'ORQUESTRA SIMFÒNICA

L'orquestra simfònica és una agrupació instrumental musical formada per un gran nombre d'instruments de les diferents famílies:  corda, vent fusta, vent metall i percussió.

La figura del director és l'encarregada de coordinar i dirigir les interpretacions musicals.

La quantitat d'instrumentistes necessaris per constituir una orquestra va anar augmentant amb el pas dels anys, a causa de l'aparició de nous instruments i a les millores tècniques d'alguns altres.

El grup més nombrós en l'orquestra és el dels instruments de corda fregada. El violinista situat en la primera fila, a l'esquerra del director, és el concertino, que s'encarrega d'exectuar els passatges solistes i, a més, és l'intermediari entre l'orquestra i el director.

 Mira aquestst videos sobre els instruments de l'orquestra i després pinta'ls al teu full amb el mateix color de la seva familia com surten en els videos. 

Atent a l'explicació dels instruments de l'orquestra que fa Jaime Altozano:

Benjamin Britten: 

Benjamin Britten va compondre aquesta obra l'any 1946 amb un propòsit educatiu molt clar: ajudar els joves a conèixer millor els instruments d'una orquestra i aprendre a distingir-ne el so. La peça va ser encarregada pel govern britànic per a una pel·lícula educativa dirigida als estudiants.

🎺 A través d'un tema principal extret de l'obra del compositor Barroc Henry Purcell, Britten ens porta per un viatge fascinant per cada secció de l'orquestra: corda, vent-fusta, vent-metall i percussió, donant protagonisme a cada instrument perquè els escoltem clarament.

Leroy Anderson: 

Leroy Anderson, un compositor nord-americà conegut per les seves obres plenes d'enginy i originalitat, va sorprendre el món el 1950 amb una peça molt peculiar: The Typewriter.

Aquesta composició utilitza una màquina d'escriure com a instrument solista, amb el característic "clic-clic-ding!" del carro en moviment i la campaneta. La peça captura perfectament l'energia frenètica d'una oficina dels anys cinquanta i converteix un objecte quotidià en protagonista musical.

Anderson va crear aquesta obra amb la intenció de fer riure i demostrar que qualsevol so pot ser música si es tracta amb creativitat. Encara avui és una de les composicions més divertides i sorprenents del repertori orquestral.

Què us sembla la idea d'incorporar objectes quotidians com instruments musicals? Teniu algun altre exemple curiós? 

Per grups feu un mural de cada família on constin aquests apartats: